Sol·liloqui
Senyor, un dia vau portar un cep de terres molt llunyanes i, per plantar-lo, traguéreu els nadius. Els seus brots van créixer des dels Pirineus fins al mar, els seus plançons fins a l'Ebre, el gran riu.No tenim notícia que ells també ho diguin, això.
Com és que heu derrocat la tanca de la vostra vinya perquè l'esfulli qualsevol vianant?
Hi entren els senglars a devastar-la i els animals salvatges hi pasturen.
Déu de l'univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. Sl 79
És que no tenen conreus? Saben què és un cep? Saben què és plorar per una vinya?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada