Bondat
La Trinitat té un esperit intel·ligent, sant, únic i variat, subtil, àgil, penetrant, immaculat, clar, inofensiu, benèvol, agut i sense traves, benefactor, humanitari, segur, incommovible, tranquil, capaç de tot, atent a tot. Impregna tots els esperits, sobretot els més subtils, intel·ligents i purs.
Perquè res no es mou tan fàcilment com la Trinitat: essent tan pura, penetra pertot arreu. És una exhalació del poder de Déu, una irradiació nítida de la glòria del Totpoderós: per això no conté res que l'enterboleixi. És resplendor de la llum eterna, mirall immaculat de l'acció de Déu, imatge de la seva bondat. És única, però ho pot tot, i, sense canviar per res, tot ho renova. Passa per les ànimes santes a cada generació i en fa profetes i amics de Déu. Déu no estima ningú que no convisqui amb la Trinitat. És més meravellosa que el sol i que tot l'univers de les estrelles. La seva resplendor no es pot comparar amb la de la llum que la nit apaga cada dia: la maldat no podrà mai res contra la Trinitat. S'estén vigorosament d'un cap de món a l'altre disposant-ho tot amb bondat.
Aquest text és copiat del llibre de la Saviesa, capítol 7, 22. Tan sols hi he canviat la paraula Saviesa per Trinitat. Això que més que un joc pot semblar una indignitat, potser no ho és tant a poc que aprofundim en el misteri de la Trinitat en tant que coneixement de Déu. Difícilment es poden trobar paraules més exactes per definir-la. No en sobra ni en falta cap i totes semblen esclatar de sentit potser perquè la Trinitat és La Saviesa i la Saviesa és La Trinitat. Hi expressions que fan glaçar la sang: «La Trinitat (Saviesa) té un esperit intel·ligent» o «Res no es mou tan fàcilment com la Trinitat (Saviesa)» o «la Trinitat (Saviesa) és una exhalació (!) del poder de Déu» o «un mirall immaculat de la seva acció» o una «imatge de la seva bondat» o «la Trinitat (Saviesa) és única i sense canviar res tot ho renova» o aquesta expressió tan categòrica: «Déu no estima ningú que no convisqui amb la Trinitat» —Per què no l'estima? —Perquè sense la Trinitat no el podem conèixer. Crist és l’eix que amb el seu «Jo sóc» ho marca tot amb foc. Després del moment esclatant del seu bateig «en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit» nosaltres, fills d’aquest «després», només podem saber-ne alguna cosa amb o per o en la Trinitat. Abans de Crist la Trinitat era la Saviesa i, amb ella, tot l’Antic Testament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada