Sobre... Música d’espera

Sense destorbar

Hi ha una dita per il·lustrar la discreció que diu: «Quan en un temps d’espera algú pren la paraula ho fa amb discreció, sense destorbar la música». 

Aquest «sense destorbar la música» és important perquè sense aquesta música aquest temps no tindria qui li omplís els espais buits i, com que en un «temps d’espera» no hi ha res buit, aquest temps és ple de música que serveix perquè tot sigui consciència i vetlla de qui espera —del «ser d’espera»— que trobem submergit en aquest temps.

Com és aquesta música? Com la reconèixem? Com pot ser una «música d’espera» en un «temps d’espera»? Aquesta música ¿grata, rosega, raspa, esgarrapa, emociona, és solemne o no té res a veure amb tot això?

Que difícil és parlar d’una cosa evident! Alguns experts diuen que està feta de clams, de lloances, d'enaltiments o d'exaltacions. D’altres parlen de refilada, de cantadissa, de balades, d'himnes, de melodies o planys. Tant de bo jo fós expert! La dificultat de parlar-ne rau en que és indescriptible. S’esdevé i prou. Es dóna un tall en el temps, es fa un silenci dens i molt negre fins que s'obre alguna cosa tan gran i tan petita al mateix temps, que s'escapa perquè té una freqüència d’ona tan baixa que no se sent. No passa res i, de repent ha passat tot i no ens n’havíem adonat i en aquest passar hi havia la música. 

Sant Lluc explica un d’aquests «forats de temps» parlant d’una noia. Ho fa tan concisament que sembla explicar-nos un conte en una atmòsfera de silenci i llum foscant: Hi havia una vegada una noia que... Però aquest conte tan inocent ha fet un tall tan de soca-rel i definitiu en el temps històric que és el «nostre temps», que deixa veure un altre mena de temps amb paraules tan senzilles com aquestes:

Déu envià l'àngel Gabriel per dur un missatge a una noia.
El nom de la noia era Maria.
L'àngel li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu».
Ella es torbà i l'àngel li digué: «No tinguis por. Tindràs un fill».
Maria preguntà: «Com pot ser si no tinc marit?»
L'àngel li respongué: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà, l'anomenaran Fill de Déu.
Maria va respondre: «Que es compleixin en mi les teves paraules».
L'àngel es va retirar. Lc 1

Això és «música d’espera».