Els camins del cel
En Joan va insistir que, a la imatge del recordatori de la seva mare, es veiés aquella zona de la muntanya una mica més clara perquè era la de la Mare de Déu, a Lourdes. De la Mare de Déu, hi ha una cançó que diu:
Vostre esguard serè / nostra vida guarda.
Verge que ens teniu / presoners tota hora,
la vostra presó / és plena de joia.
Cantem vostres cims / coronats de glòria
Els camins del cel / trobem a prop vostra.
Recer amorós / on la pau convida
Paradís suau / de l’ànima miaAlgú que em mira amb esguard serè, algú que guarda la meva vida, que és plena de joia, que és recer amorós, que és paradís suau...
He pensat que, de la mateixa manera que aquestes paraules eren aplicables a la meva mare, també ho són per la mare del Joan.
—Per què?
—Perquè ella, la Verge, la Mare de la Vida, ho ha estat abans de totes les mares que porten vida al món.
La mare, doncs, amb la Mare de Déu de Lourdes just damunt del cap, al fons, entre aquelles roques tant… lourdes. Tot això també ho diu la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada