Enmig d'aclamacions
David diu: Només ell em podia dansar tant d’ell mateix
David, vestit només amb un faldar de lli, saltava amb totes les forces davant el Senyor. Ell i tot el poble acompanyaren l'arca enmig d'aclamacions i la col·locaren al seu lloc dintre el tabernacle que David li havia preparat.
Pau diu: Només ell em podia perseguir tant d’ell mateix
De sobte, cap al migdia, esclatà al voltant meu una gran llum que venia del cel i vaig sentir una veu que em deia: "Saule, per què em persegueixes?" Jo vaig respondre: "Qui sou, Senyor?" Ell em digué: "Jo sóc Jesús, el que tu persegueixes"
El poema diu: Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix
Sempre hi ha un «d’ell» en totes les teves paraules, en totes les accions, en els pensaments i en les estimacions, un «d’ell» que no deixa de parlar i d'estar amb tu ni un sol moment. Aquí, és un lloc molt roent perquè hi ha les dues bandes del món creant-se. Aquí, el cel és immens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada