Vet aquí
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
Et recordo sempre, de nit i de dia. Tinc presents les teves llàgrimes i enyoro de veure't i omplir-me d'aquest goig. Penso en la fe tan sincera que tens.
Són paraules que Pau va escriure a Timoteu. Són paraules que formen part d’una carta però que així, aïllades, serveixen per explicar el misteri que amaga tot poema, perquè literalment també diuen que ells —el poema o la carta pròpiament dits— estan fent memòria de mi, que tenen presents les meves llàgrimes i que enyoren de veure’m i d’omplir-se d’aquest goig. Vet aquí el vet aquí del poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada