En les cortines
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
Digues, amor de la meva ànima, on pastures el ramat? Aquesta és la pregunta del poema. Aquestes paraules parlen amb tanta intensitat de l’amor que en ell és tingut que ja el són. El tu que els dóna vida es fa present en pronunciar-les. Les cortines invisibles per on circulen els vents de les seves percepcions són tan a la vora que ja són presència seva. El poema és aquestes cortines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada