En l'espera
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
Quan es pensa un poema són tantes les ganes de veure’n els resultats que es genera en qui el fa un estat permanent d’espera. Al llarg del dia s’està especialment susceptible al «factor espera» en totes les seves manifestacions, tant que sembla que es multipliquin. El poema crea una inèrcia d’«espera de tot». El poema sembla voler acostumar-nos a estar sense defallir davant una situació d'espera perpètua.Aquestes estones d’espera de vegades són tan intenses que semblen evocar una presència darrere seu, com si totes tinguessin un denominador comú, com si aquesta presència esperés el nostre arrelament en ella.
Esperes infinites sobre infinites esperes és allò que a partir d'ara t’espera, et dius, convençut que tan sols és allà on es dóna la Mare de Totes les Esperes.
Espera en una paret d'hospital
Sobre l’espera, vegeu també: «Com qui es deleix pels ruixats».
A Figuerola del Camp, el cap de setmana més proper al 18 de desembre, hi ha una festa votiva en honor a la Mare de Déu de l'Espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada