diumenge, 14 de gener del 2018

Sobre... Poema[4]

En la unció

«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
L'endemà, Samuel ungí amb oli el cap de Saül, el besà i li digué: «El Senyor t'ungeix per rei d'Israel, el seu poble: governaràs el poble del Senyor i el salvaràs dels enemics».
Què vol dir ungir? Vol dir que Samuel ungí el cap de Saül mentre Saül ungia les mans de Samuel que l’estaven ungint. 
Tot poema és, conté o parteix d'una unció i té la obligació de donar-ne compte fins l'última explicació. On és la revelació d'aquesta unció? Quines paraules la distingeixen? Jo sóc el retard de mi. Sense elles el poema no seria el que és, no portaria sota el braç la pregunta que el caracteritza ni explicaria la seva raó de ser que no és altre que l'admiració de poder contemplar la seva pertanyença, la seva no solitud. Al poema li ve l'astorament quan sent: Jo sóc el que esperes i el seu retard. De mi ningú no s'escapa. Tu ets l’ungit de mi i jo ho sóc de tu. No podem pensar-nos l’un sense l’altre, estaríem perduts. 
«Ell era l'enlentiment d'ell mateix». La insignificància d’aquest «d’» gairebé inaudible és el motor del poema. És un copet de res —plof!— però de conseqüències còsmiques.
«Mireu l'anyell de Déu». Aquest mínim de és la unció.