En forma de coloma
Dels Diàlegs de sant Gregori el Gran. Llibre 2, 33
Escolàstica, germana de sant Benet, acostumava a visitar el seu germà un cop l'any. Una vegada, hi acudí, i passaren tot el dia lloant Déu i menant una santa conversa. Però es féu ja molt tard i la santa pregà el seu germà: «Et demano que aquesta nit no em deixis i que tractem fins demà dels goigs de la vida celestial.» Ell li va respondre: «No puc de cap manera.» I quan senti la veu del seu germà que s'hi negava, va posar les mans sobre la taula, va reclinar-hi damunt el cap i féu una súplica al Senyor. Quan alçà el cap de la taula, fou tanta la força dels trons i dels llamps, es produí un temporal de pluja tan formidable, que ningú no va poder moure's del lloc on era. Aleshores l'home de Déu Benet, tot trist, començà de queixar-se: «Que Déu omnipotent et perdoni, germana: ¿què és el que has fet?»
Ella va respondre: «T'he pregat, i no has volgut escoltar-me; he pregat el meu Déu, i m'ha escoltat. Ara, doncs, si pots, surt i torna al monestir.» I ell, que de bon grat no s'havia volgut quedar s'hi quedà per força. Fou així que van vetllar tota la nit i es van assaciar en comunicació mútua de col·loquis sagrats sobre la vida espiritual. I no és estrany que la santa dona tingués més força que ell, perquè, tal com diu sant Joan, Déu és amor; amb raó ella va poder més perquè estimà més.
Al cap de tres dies, l'home de Déu Benet estava en la seva cel·la. Aixecà els ulls al cel i va veure l'ànima de la seva germana, sortida ja del seu cos, que s'endinsava en forma de coloma en els secrets del cel. El venerable Benet, joiós aleshores de la glòria d'ella, donà gràcies a Déu amb himnes i lloances, i va enviar uns monjos a cercar el seu cos perquè el portessin al monestir i el dipositessin en el sepulcre que s'havia fet fer per a ell mateix. I amb això esdevingué que ni la sepultura no va separar els cossos d'aquells dos que sempre havien pensat idènticament només en Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada