dimecres, 14 de febrer del 2018

Sobre... Tots els dies de la meva vida


—Ja hem vivat!

Aquest era el crit de guerra que entonàvem els quatre quan tornàvem dels caps de setmana. Finalment, després d'un dia esgotador, havíem vivat a casa. Amb els anys he pogut comprovar, però, que aquest «a casa» no és un lloc geogràfic ni depèn de la zona on vius. Aquest lloc és fet més aviat de persones: dues, per exemple. Es coneixen, s'estimen, l'amor creix i se solidifica. Així és com es converteixen en llar les unes per les altres. 
Recordo el casament, el moment que érem davant l'altar. Vaig dir: «Et rebo com esposa i m’entrego a tu prometent de ser-te fidel tant en la prosperitat com en l’adversitat, en la salut com en la malaltia i, d’aquesta manera, estimar-te i respectar-te tots els dies de la teva vida». Fou un moment molt intens. Sentia com Déu, donant-me-la a mi, havia donat aquesta mateixa promesa a tota la humanitat. No hi podia haver res que fós més gran. 
El profeta Ezequiel va sentir molt aprop aquesta mateixa promesa, la tenia al cor i ens la va deixar escrita: «Posaré per sempre enmig vostre el meu santuari, hi tindré el meu tabernacle, jo seré el vostre Déu i vosaltres el meu poble». D'això es desprèn, doncs, que és aquí on Déu vol viure, on se sent a gust. Un lloc on romandre, on quedar-se, on perseverar, on acostumar-se, on créixer tot fent-se lloc l'un a l'altre, amb la mateixa meticulositat i delicadesa que nosaltres hem fet els uns amb els altres. 
Em commou pensar que amb el sagrament Déu em donava la possibilitat, fins allà on jo era capaç, d'una implicació i d'un compromís de lleialtat i d'honestedat amb tot l'univers i ho feia en la màxima proximitat que és una persona. Em commou pensar que jo era exactament al lloc on Déu volia que fós perquè era exactament així com ell em volia pertànyer. 
Comprovar com cada dia Déu ens diu les mateixes paraules que jo vaig dir aquell onze de febrer no deixa indiferent: «Et rebo i m’entrego a tu prometent de ser-te fidel tant en la prosperitat com en l’adversitat, en la salut com en la malaltia i, d’aquesta manera. estimar-te i respectar-te tots els dies de la teva vida»
 

3 comentaris:

nuripau ha dit...

Gràcies!!

nuripau ha dit...

Gràcies de nou...!

Mingu Manubens Bertran ha dit...

Sí. És una preciositat. Vaig tardar un día a entendre que «vivat» devia ser la paraula d'una filla petita per dir «arribat». Devies ser tu, Núria