dimarts, 15 de maig del 2018

Sobre... L'observança


Elevar rebaixant

Per què l’observança?
Per què del més petit detall des de que et lleves en fas tema d’aquesta observança? Per què caminant et prohibeixes anar més de pressa si no és per no deixar d’observar-ho tot? L’observança de tot de vegades fa perdre el món de vista però com que al pas següent has de seguir observant no et deixa caure mai. L'observança de vegades és tan intensa que penses que omple el teu farcell de monjo seglar.
L'observança et transforma en un pensador religiós que vol ser honest i que als ulls del món és un funàmbul. Progressa, sembla, com si caminés per l’aire. El seu terreny és molt més petit del que ningú podria imaginar. Amb tot, demostra que s’hi pot caminar i ho fa desimbolt i content.
La cultura és una observança, va escriure Wittgenstein.
La particularitat d’una observança rau en el fet que imposa als monjos al més petit detall, d’acomplir cada cosa i cada gest amb concentració meditativa i de pronunciar cada mot amb circunspecció.
Ja es tracti de la tonsura o dels hàbits o del servei a la cuina o als jardins del monestir, ja siguin les regles de comportament, la divisió dels temps de vetlla o de descans, o les lectures o les pregàries o el treball a l'escriptori o amb la cura dels cellers i dels menjadors.Són regles concretes integrades en la regla de totes les regles, segons la qual el monjo no pot fer el més petit gest de manera rutinària. Per contra, l’única verticalitat autèntica serà la que farà elevar els exercitants pel rebaixament d’ells mateixos. Humilitate ascendere.