Sobre... Vós

divendres, 5 d’agost de 2016

Jugar i compartir 

i els vostres ulls, Senyor, ja em veien abans d'estar format al ventre de la mare això vol dir que ja havia estat configurat des de sempre, des del començament, des d'abans que la terra existís. No hi havia encara els oceans, no existien les fonts d'on brollen les aigües i jo ja havia nascut. Havia nascut abans que les muntanyes, abans que fossin plantades les altures. Encara no havíeu fet la terra ni els llacs ni la massa terrosa dels continents, encara instal·làveu la volta del cel i jo ja hi era. Quan traçàveu el cercle de l'horitzó sobre els oceans, quan fixàveu allà dalt el cobricel dels núvols, quan conteníeu les fonts de l'oceà, quan posàveu límits al mar, quan construïeu els fonaments de la terra, jo era al vostre costat i, com un deixeble preferit, feia les vostres delícies cada dia. Jugava contínuament a la vostra presència, jugava i compartia amb tothom les meves complaences. Amén. (Pr 8)
Buscad leyendo y hallaréis meditando; llamad orando y abriros han contemplando

dimecres, 3 d’agost de 2016


Remotament

emotament sabíem que s'havia de complir tot el que hi havia escrit de vós en els llibres però no ho enteníem. Vèiem que al vostre costat sempre passaven coses grans però no atinàvem a saber perquè. Una cosa eren les paraules d'aquests llibres i l’altre era sentir-vos parlar. No enteníem que les dues coses eren una, que quan parlàveu éreu vós qui us il·luminàveu a vós mateix. Amén. 
                     Si amplieu la imatge veureu que la llegenda diu:
                     «Fra Rufus il·luminant la erra»


dimarts, 2 d’agost de 2016


 Quan

uan d’una branca ens cau al damunt una fulla en un carrer desert, Senyor ¿ens cau tot l’univers amb ella o som nosaltres que amb la fulla caiem i ens submergim en l’univers com si vós el fóssiu i ens manéssiu de venir-hi perquè tot ja s’hauria acomplert i renovat? Vós ens feu venir constantment a prop vostre perquè si vós no ens hi inviteu qui ho farà? Només així, llavors, serem el poble que en vós es gronxa i vós sereu el nostre Déu gronxant-nos. Amén

dilluns, 1 d’agost de 2016


 La mateixa imatge

a meva ànima, Senyor, dansa a dins i a fora d’ella mateixa cada vegada que us veu. A dins perquè li heu mudat en dansa el seu plany i a fora perquè l’heu vestida de festa. Sovint exclama: «Gireu-vos, Senyor, que us vull contemplar» però què podria voler contemplar de vós la meva pobra ànima? Nosaltres, Senyor, sense fer res i sense cap vel a la cara ja reflectim com un mirall el vostre esplendor i som transformats a la vostra mateixa imatge amb una glòria cada vegada més gran. Amén (2 C)

diumenge, 31 de juliol de 2016


Immersió 

enyor, un dia quan tot just començava a pensar en vós vàreu apareixer al meu costat i la meva ànima es transformà en un molí de vent. Les aspes que pujaven ho feien empeses per la forta estrebada del vent del vostre esperit i de tant impuls que s’havien donat seguien elevant-se sense descans, mentre que les aspes que baixaven escampaven per tot arreu coses tan noves i prodigioses que feien desaparèixer les que hi havia abans. Així fou com vaig deixar entrar del tot en mi allò que és sant i sagrat i que m'arribava de vós, Senyor: just del meu costat. Amén

dissabte, 30 de juliol de 2016


L'aroma d'un nom 

Abans que bufés la marinada i s'allarguessin les ombres vaig anar a la muntanya de la mirra. Allí vaig estar-m’hi dret amb l’encenser a la mà contemplant com el meu prec pujava amb el fum. 
Més que el propi parer, l’encens i el perfum omplien de tendresa el meu cor i m’alegraven com si al meu costat hi tingués un amic. I vingué que apareguéreu com una columna de fum que escampava aromes, l’aroma del vostre nom, Senyor. Amén. (Ct 3)

divendres, 29 de juliol de 2016


Ni cansava ni em cansava

ins que no vaig deixar de desitjar el que més desijava no vaig trobar el que més desitjava el meu cor i quan la vostra veu s’establí en el meu interior com a casa seva tot cobrà vida i s’omplí de blanc. Tan content estava quan era a fora perquè vós veníeu de dins com quan era dins perquè vós veníeu de fora. Havia trobat les vostres venes, Senyor, i no volia moure-me’n. Menjava substància i caminava amor i ni em cansava ni cansava perquè descansava. Senyor, per què vau tardar tant? Amén (St J de la Creu. Avisos) 

dijous, 28 de juliol de 2016


Et rescataré

i de mi, Senyor: mai no he pogut asseure’m amb els qui només es divertien i he acabat tot sol. Ara, en el secret, el meu dolor es fa etern i si tornés a vós ni tan sols sé si em deixaríeu tornar. Podria continuar al vostre servei? Seríeu al meu costat? Abans, quan m'arribava la vostra paraula jo la devorava i era un goig i una delícia per al meu cor. Abans, parlàveu per la meva boca i ells acabaven tornant a mi i no jo a ells. Abans sempre em dèieu amb veu clara: «Coratge, sóc jo, no tinguis por: anem». Amén (Jr 15)

dimarts, 26 de juliol de 2016


Quan vam arribar aquí

enyor, si el cel fos capaç de donar ruixats tot sol no us necessitaríem i els nostres ulls no es podrien fondre en llàgrimes per ningú. Senyor, des del lloc sagrat on residiu vós sou pare d'orfes i per això quan vam arribar aquí, plens d’admiració vam exclamar: «Que n'és de venerable aquest lloc! És ben bé la casa de Déu i la porta del cel». I és que vós mateix, Senyor, l’havíeu escollit com el lloc que havia de portar el vostre nom. Aquí, en desvetllar-nos encara estem amb vós. Amén. (Jr 14)

dilluns, 25 de juliol de 2016


A la fi
la fi, Senyor, sempre que he trucat m’heu obert, a la fi mai no he quedat del tot encerclat ni abandonat i sempre he trobat una sortida i no he arribat a perdre la vida. Tot això vol dir que em teniu en consideració. Con siderar vol dir que m’heu comparat als astres i que amb els estels em contempleu en el cel. Senyor, deixeu-me insistir: suposem que a la ciutat hi hagués deu justos. La faríeu desaparèixer? El Senyor respongué: «No ho faria per consideració a aquests deu». Amén.  (Gn18)

dissabte, 23 de juliol de 2016


Mireu el meu desert

scolteu-me Senyor. Si vós esteu en mi i jo estic en vós ¿on és la frontera? Si hi ha una fosa en aquest nostre frec tan particular que mantenim, si som inseparables ¿com o des d’on hauria de parlar i què hauria de dir? Si provo d’explicar-ho els mots es transparenten i el full deixa de tenir cara i dors. Només circula una saba que no té on descansar ni protegir-se de res. La saba viva del sarment de la vinya del vi. Estigueu atent Senyor, mireu el meu desert, aquesta sabana que ni tan sols és visible per a mi. Que jo estigui en vós, Senyor, com vós esteu en mi perquè vós estigueu en mi com jo estic en vos. Mireu-me. Amén (Jo 15)

divendres, 22 de juliol de 2016


Bufant als llavis de la meva ànima

Senyor, en el meu llit, en plena fosca, cercava l'amor de la meva ànima. El cercava i no el trobava. En plena fosca em vaig llevar a fer un tomb pels carrers. «On és? No heu vist l'amor de la meva ànima?» preguntava als guardes que feien la ronda i quan tot just m'havia apartat d'ells, us vaig trobar i us vaig agafar i no us deixava. Senyor, mentiria si digués que el buf del meu alè acaba de dir-vos senyor perquè sou vós mateix aquest buf bufant als llavis de la meva ànima com tantes altres vegades havíeu fet abans, segons que ho volia el vostre cor. Amén  (Jo 20 i Ct 3)

dijous, 21 de juliol de 2016


Les vores del meu vestit 

Vós, Senyor, recordeu el meu afecte d'enamorat i com us estimava quan era jove: us seguia pel desert, per terres on ningú sembrava. Jo us era sagrat: era el fruit millor de la primera collita. Què va passar? Jo no vaig néixer pas captiu i tanmateix vaig dir que no volia ser més esclau vostre i vaig anar a jeure a turons elevats, sota arbres frondosos. Com és que vaig canviar tant fins al punt de treure brotada borda? Com és que feia i desfeia camins tot ensumant els vents estrangers que tant m’agradaven? Com és que anava tant a la meva, com és que sempre tenia pressa, com gosava dir que no tenia culpa de res si les vores del meu vestit eren tacades de sang? Amén (Jr 2) — (Lletres cappare de l'escriptori de Cîteaux) 

dimecres, 20 de juliol de 2016


De la mà de la rosada

Senyor, vós que sou un ametller, vós que sou el primer arbre de l'any a florir, vós que vigileu com fan sempre les primeres branques que miren cap a l'orient, vós que sempre vetlleu la llum en les entranyes de la llum abans que neixi qualsevol llum, feu-me sentir aquesta nit la vostra veu de la mà de la vostra rosada i poseu la vostra paraula en l’ametlla dels meus llavis que tant s'afanyen a trobar-la. Amén (Jr 1)

dimarts, 19 de juliol de 2016


Resina i encens 

Senyor, vós que ens feu veure els vostres prodigis en un simple matoll de romaní compadiu-vos un cop més de nosaltres, llanceu al fons del mar tot allò que tenim de fosc. Veniu a fer estada aquí, en la clariana d’aquest banc, aquesta tarda. L’alegria que sobreïx de la seva serenor i del seu silenci sembla un vel que fa propici que vingueu, Senyor. Veniu i us parlaré de la bellesa d’aquests boscos tan amagats però tan olorosos de resina i d’encens que hi ha en aquest banc. Amén (Mi 7)

dilluns, 18 de juliol de 2016


Sense distincions

Vós sou el propòsit de les promeses però també la revelació del misteri que d'ençà que existeixen els segles guardàveu gelosament amagat. Vós volíeu fer-nos-el conèixer en tota la seva riquesa, grandesa i esplendor. El vostre propòsit era que l’esperança de la glòria que ha de venir sigui plenament en nosaltres i així ens condueixi al terme del nostre desplegament perquè nosaltres també puguem anunciar-la sense distincions. Amén  (Col 1)

diumenge, 17 de juliol de 2016


Quan la calor del dia era més forta 

Senyor, si és cert que m'heu concedit el vostre favor, si és cert que vós no passeu mai de llarg, us prego que ara no marxeu sense aturar-vos una estona aquí amb mi. 
Permeteu que porti aigua per rentar-vos els peus i reposareu una estona a l'ombra. Entretant aniré a buscar una mica de pa i refareu les vostres forces per a continuar el camí que us ha fet passar tan a prop meu. Amén (Gn 18)

dissabte, 16 de juliol de 2016


Propietats 

Com és, Senyor, que no tenim res? 
Si vós mateix preneu la nostra pobresa a les vostres mans, com és que seguim tan pobres?
Per això no trobareu ningú que assigni propietats a la gent del poble del Senyor. Mi 2 
Per això: perquè la única propietat que té el poble del Senyor és Déu mateix. Déu —la vida— és gelós i vol ser la nostra única propietat. Amén 

divendres, 15 de juliol de 2016


Deu graons

Vós em diguéreu: «Posa't dret i crida les muntanyes a judici, que els turons sentin el teu clam». Vós discutíeu amb mi: «—Què t'he fet? Es pot saber en què t'he molestat? Respon-me!». És cert, vós estàveu parlant acaloradament amb mi com ho faria un amic que ens estima. La vostra veu em deia que l'ombra del sol tornaria enrere dels deu graons de les escales que ja havia baixat i l'ombra del sol tornà enrere dels deu graons de les escales que ja havia baixat. Amén (Is 38 i Mi 6)


dijous, 14 de juliol de 2016


La rosada resplendent 

Només vós m’aplaneu la ruta. Únicament em deleixo pel vostre nom i pel vostre record. De nit us desitjo amb tota l'ànima, em deleixo per vós del fons del cor perquè sé que només així aprendré la bondat. Senyor, concediu-me la pau. Mireu-me que no sóc ni tinc res: el fruit mateix del meu treball és obra vostra. En la desgràcia he recorregut a vós. M’aguantava davant vós, Senyor, com la mare a punt de donar a llum quan pateix i crida de dolor perquè sé que la vostra rosada és resplendent de llum. Amén (Is 26) (Sobre la imatge: cliqueu aquí)

dilluns, 11 de juliol de 2016


La gràcia del silenci

Vós que heu manifestat la bonesa de la creació recollida en un únic raig de sol ajudeu-nos a veure transfigurada tota realitat i concediu als qui us cerquem la gràcia del silenci per escoltar en l’orella del cor la vostra paraula. Amén (D'una pregària a sant Benet)

dissabte, 9 de juliol de 2016


Jo que no tinc pare

Vós sou la rosada i jo creixo com un lliri, la meva soca arrela com l'àlber i es fa alta la seva brotada. Té la ufana de l'olivera i el perfum del Líban. Vós em responeu i em guieu. Sóc com un xiprer en plena vida. Vós feu que doni fruit. Vós sou el metge de les meves apostasies i m’estimeu ni que no m'ho mereixi. Perdoneu-me les culpes, accepteu el bon desig: us ofereixo les paraules dels meus llavis per complir les prometences. No diré més a l'obra de les meves mans «Ets el meu Déu». Jo que no tinc pare en vós trobo qui m’estima. Amen (Os14) (Sobre la imatge: cliqueu aquí)

dijous, 7 de juliol de 2016


Com ara 

Vós, quan jo era un noi, em vau estimar molt. Em cridàveu com un fill i m’ensenyàreu a caminar. M'agàfaveu pels braços i em conduíeu suaument estirant-me amb llaços d'amor. Vós féieu amb mi com els qui prenen un infantó i se l'acosten a la cara inclinant-se per donar-los aliment. Vós éreu present dintre meu. Vós, la vida, veníeu com ara veniu. Amen  (Os 11)

diumenge, 4 de juliol de 2016


M'heu teixit






Vós heu creat el meu interior

vós m'heu teixit en les entranyes de la mare

vós em coneixeu. SL 139

diumenge, 3 de juliol de 2016


Jo només callo 

«Jo no sóc profeta, jo no sóc expert, jo només pasturo, si això vol dir alguna cosa, si jo sóc algú»

Jo només pasturo i s’hi està bé aquí tan abraçat a tot, tan abraçat a res amb una abraçada tan intensa que ningú no podria impedir»

Jo només pasturo, vigilo, bado o em quedo mirant. Jo no sé res però aquest sicòmor i jo som u. Ni jo ni l’arbre sabem res» Són les paraules que ens diem les que ens saben a nosaltres!

—Digues, arbre ¿qui és aquell home blanc que hi ha allà dalt, l’assegut, el quiet, el respectuós i callat, l’enviat, el segur, el lluminós, el donador, el guaridor, l’incrèdul de tot, l’alegre, l’agraït, aquell que és tan feliç donant el seu recolliment? Digues, arbre: ¿Oi que s’acosta? Saps com es diu? Oi que ens ha vist? 
«Jo només callo» va dir el profeta Amós

dimarts, 26 d’abril de 2016


L'hivern ja ha passat 
Recordo un dia que no sabia com fer-m’ho per trobar-me amb ell. Ho havia intentat tot però no venia. Neguitós vaig anar a donar una volta. A les escales del metro em van donar un diari. El vaig plegar i me’l vaig posar sota el braç. A l’altra banda del carrer em vaig aturar. Vaig fer com si mirés l’hora a un rellotge que no tinc i vaig donar unes quantes passes. Em va semblar que passava desapercebut de tothom. M’havia camuflat d’algú anònim que estava esperant un altre algú també sense entitat. Vaig pensar que si jo veiés algú així m'ho semblaria; millor dit, de tant desapercebut ni el veuria. Vaig donar un parell de passos més i em vaig plantar. Va ser així com poc a poc vaig sentir la seva proximitat fins a percebre'n la veu. El meu estimat! El meu estimat és semblant a una gasela. Mireu-lo! És darrere la tanca. El meu estimat em diu: Aixeca't amic meu i vine. Mira, l'hivern ja ha passat.

dilluns, 25 d’abril de 2016


Lo de siempre

Solem trobar-nos cada dia cap a les vuit i prenem un cafè. El bar acostuma a estar ple. Tenen la televisió posada. De tant en tant donem un cop d'ull a les imatges mudes dels locutors i com avancen les paraules en la cinta sense fi del teletext. Hi ha els que marxen, els que arriben, els cambrers, la cua per pagar, les corredisses per agafar el diari. El cambrer ja ens coneix —«lo de siempre?»— i si algun dia no hi anem l’endemà ens demana comptes. Ens prenem el cafè drets en un recó. Com que el soroll i el tragí són considerables passem desapercebuts i això fa que sense interrupcions la nostra conversa flueixi dolça i en una gran intimitat. Ens esperem fins que fan el temps i paguem deixant la moneda damunt la barra aguantada de cantell. De vegades, fora de mi per la joia i embriagat de dolçor, em sembla que des de que hem entrat hagin passat anys.


divendres, 22 d’abril de 2016


Una fulla també 

De vegades li parlo i li dic: «Mira, veus, jo ara miro i veig coses per a tu, perquè vegis pels meus ulls. Per això camino tan poc a poc. No es tracta de que jo vegi sinó que veig com fent un encàrrec. Tinc l’encàrrec i la gran responsabilitat de donar-te comptes d'allò que veuen els meus ulls que ja no ho veuen per a mi sinó per a donar-t’ho, per explicar-t’ho, per explicar-te la grandesa d’allò tant petit que estic veient i per explicar-te la grandesa que és veure alguna cosa i no no veure res i no és que tu no ho vegis ja que probablement tu també ho veus sinó que ho faig perquè em sembla que t’interessa molt la manera tan particular que tinc de veure les coses tal com jo les veig. Dius que això representa per a tu una gran novetat. Quan t’ho explico quedes com pasmat dient: «Ai caram» i em dones les gràcies i em somrius i jo dic: «No, gràcies a tu» i segueixo caminant només pendent de veure que no em deixi res per veure per a tu: una rajola mullada i una fulla també 

dimarts, 19 d’abril de 2016


Sense saber

Ell digué: —No cal ni puc dir res perquè ja sóc del tot on he d’estar. 
Jo vaig preguntar: —Què és «ser on s’ha d’estar»? 
Ser-on-s’ha-d’estar, va dir ell, és un lloc que es caracteritza per la presència d’algú —generalment un amic o una persona estimada— que de repent ve a fer estada en el teu interior sense que res ho pugui impedir i també sense saber mai quan vindrà

dimarts, 22 de desembre de 2015

Pregària
Senyor, deixeu-me una paraula.
           Només una estona.
                      No és per a mi.
                                 Després ja us la tornaré.
                 Amén

dijous, 24 d’octubre de 2013


Sou
Com que sou — o perquè sou — veniu
Només el ser es caracteritza pel venir
El no-ser no ve. Allò que no és no ve mai
Si veniu és perquè sou — si sou és perquè ja éreu
Si sou és perquè veniu — si veniu és perquè heu vingut
Ni lingüísticament no pot no venir allò que ve
Ser, en vós, és inherent a venir
Us assembleu a una paraula a punt de ser dita
Us assembleu a l’alba a punt de ser dia
Us assembleu a una mirada a punt de veure-hi
Tot i que veniu quan voleu no podria ser que no vinguéssiu
Ho dieu, he sentit com ho déieu
És el que tothom fa: abans de venir sempre avisa
Veniu
No podeu no venir
No puc dir res
Només de vós no puc dir res. Perquè hauria de voler fer-ho?
Només vós no sou discursiu
Només vós sou quan veniu
Només vós parleu
Veniu, no trigueu
Amén