diumenge, 6 de juliol de 2014

Sobre... Patim, patam, patum

Patim, patam, patum. Aquest és el so de les passes del Josep que camina molt poc a poc a causa del dolor d’artrosi a l’esquena. Patim... pel peu esquerre, patam... pel peu dret i patum... pel bastó. M’hi he de fixar molt. He de vigilar on posa els peus a cada passa. No val a badar. Podria caure fàcilment. 

Els primers dies d’acompanyar-lo em semblava que entre les lentíssimes passes d’aquest seu ritme seu tan  t r i n i t a r i  transcorria molt, moltíssim temps. Dues hores de patim patam patum amb els corresponents descansos a tots els bancs d’un carrer llarg donen molt de si. 

Un dia vaig «entrar en crisi» i, quan ja estava pensant l’excusa per dir-li que l’endemà no l’acompanyaria, em sorprengué un «aire» que ho canvià tot i de manera radical com he pogut comprovar després. Així, sense voler, per al patim del peu esquerre em vingueren al cap les paraules: «Senyor Jesús», per al patam del peu dret les paraules: «fill de Déu» i, per al patum del bastó les paraules: «tingueu pietat».

D’això no me’n vaig adonar, però, fins que no vaig tornar a casa pensant que semblava estrany com el temps, aquell dia, havia passat volant. Me’n vaig adonar perquè vaig fer aquest trajecte de tornada seguint el mateix ritme lentíssim de les passes però ara, com que anava sol, podia sentir amb tota la diafanor les paraules de la pregària: «Senyor Jesús, fill de Déu, tingueu pietat de nosaltres»