«...i no paraven»
Però ¿no paraven de què? No s’aturaven? No descansaven? No menjaven? Què devien fer? De què no devien parar? Abans diu que «entraren». Eren fora, doncs, i van entrar en algun lloc. Van entrar en l’entrar. S’elevaren? Elevaren els seus sentiments a un grau d’intensitat alt? S’enfervoriren? S’enardiren? Es deixaren emportar? S’entusiasmaren? S’apassionaren? Inflamaren encara més la seva exaltació d’entrar en allò que també sense parar els estava entrant de l’Esperit?
El llibre dels Nombres no diu de què no paraven
«En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l'Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l'Esperit es posà damunt d'ells entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven.» Nm 11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada