Hi vaig corrents
Al principi Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia i a les tenebres el de nit. Hi hagué un vespre i un matí i fou el primer dia. Gn 1Al principi Déu...
«Al principi»: allà, molt lluny. «Déu com a principi» del tot desconegut: no en podem saber res. Només «després» d’aquest seu principi previ i insondable és quan nosaltres comencem a tenir alguna notícia: és quan ell, per dir-ho així, «entra donant-se» en el nostre temps i que per tant la percepció que en tenim és la d’algú que fa, que crea, que estima, que es dóna i que contagia donació, és a dir vida
... Déu va crear
Ell es va afanyar molt a crear la llum: «La meva filla terra em necessita. Hi vaig corrents»
Maria, després de l'anunci que seria mare de l'Altíssim —mare del «Déu com a principi»— va dir el mateix: «La meva cosina Elisabet em necessita. Hi vaig corrents»
Corrents van, tots tres
a donar-se mútuament tot fent-se lloc
l'un a l'altre, l'un de l'altre tan necessitats
l'un a l'altre, l'un de l'altre tan necessitats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada