Els qui volen
—Avi, podem conèixer l’amor?
—No.
—No? Això és terrible. No pot ser. Hi ha d’haver alguna manera de poder-lo conèixer. Hi ha d’haver algú al món que sàpiga com fer-ho!
—No, no hi ha cap manera. Les coses són així. Més val que no t’hi encaparris. L’amor no el podrem conèixer mai i «mai» és mai. El millor és ni tan sols pensar a coneixe’l perquè l’espai que ens separa d'ell és insuperable. No hi ha manera humana de fer que uns extrems tan tremendament allunyats entre ells s’arribin a tocar o a conèixer.
Els que diuen que l’han conegut sempre parlen d’algú que necessàriament els ha fet de guia. Diuen que aquest personatge té uns braços molt llargs perquè amb una mà arriba a tocar l’amor i amb l’altra et toca a tu i també parlen que quan passa això hi ha un gran llampec que ho il·lumina tot de tal manera que per sempre més en quedes ungit.
Tots els que diuen que l'han vist diuen «Mira» i tots t’ensenyen un penjoll preciós que porten suspès al coll.
Diuen, però, que aquest guia no és d’aquí, que és de Galilea, que costa una mica de localitzar i que tan sols el troben els qui volen.
Hem conegut l’amor pel fet que Jesucrist ha donat la seva vida per nosaltres. 1 Jn 3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada