La gran volta
—Avi, per què hem de tenir amor al nom de Déu? No podríem tenir-li directament a ell?
—No perquè és el seu nom qui en realitat té amor com un aljub té aigua.
Per amor hi hagué l’assedegament. Per amor hi hagué la cisterna. Per amor estava plena. Per amor atragué a qui tenia set i per amor hi anà el qui en begué que així adquirí prou amor per tornar-lo a l’aigua sense quedar-se’n gens.
—I per què no se’n quedava una mica per a ell?
—Perquè ja no li calia, perquè després de beure ell, esdevingué aquest mateix amor. En passà a formar part. L’amor no el rebutjà i es dignà fer que ell i l’amor fossin una sola cosa. Fixa’t com l’amor no rebutja mai els qui tenen set d'ell. Per què? Doncs perquè l’amor sap que no rebutjant-nos, tard o d’hora li retornarem el fluxe amb el qual ens ha saciat. Serà el dia que s’acomplirà, tancant-se, la gran volta que es forma quan li donem gràcies, que és allò que més vol i més li agrada.
Per amor del seu gran nom, el Senyor no rebutjarà el seu poble ja que ell mateix s’ha dignat fer de vosaltres el seu poble. 1 Sa 12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada