Darrere
No em puc treure del cap una reunió. Em va tocar seure davant una reproducció d'un fragment del retaule de Sant Jordi de Jaume Huguet. La qüestió fou que el cel del darrera prengué tanta vida i lluminositat que jo m'hi passejava realment. I no és que «passés» de la reunió. Gens. Al contrari. Totes les paraules i el comentaris que feien els reunits venien a passejar-se amb mi per aquell cel tan real que sempre hi ha darrere de sant Jordi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada