En l'entrada
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
El poema es val d’entrades per donar-se a conèixer. L’entrar-hi és el poema o sense entrar-hi no en sabríem res. No és que sigui important el que s’hi diu, tan sols es tracta que es diu, que no no es diu i que és un interior. El poema és un recipent per evocar l’ànima i, com és sabut, l'ànima tendeix a magnificar el seu senyor. Com si l’ànima no pugués deixar de magnificar-lo perquè tan sols d'aquesta manera té l'oportunitat d'apareixer com a ànima. Pum: de repent tenim l'ànima, abans no la teníem. El poema són les entrades que fem a la nostra ànima:
tristeses, pors, planys, victòries, amargors, desitjos, celebracions, implantacions, descansos, elevacions, quietuds, enamoraments, assedegaments, presències, avideses, amors, investigacions, pensaments, vius salts de goig, seduccions, complaences, sorts, traidories, alegries, joies, grans afliccions.Imaginem un espai fet d'aquestes paraules i de la seva consciència en nosaltres. Quan el poema és reeixit, cada estrofa és una entrada en plenitud en aquestes paraules perquè elles també són entreteniment «d'ell».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada